top of page

Els 25 verbs més utilitzats


Us volem presentar els vint-i-cinc verbs més utilitzats en anglès. D'aquests vint-i-cinc verbs, dos són originals de l’Anglofrancès o francès antic, tres venen de nord antic i vint provenen de l'Anglosaxó.


Dit així, a fi que la llista sigui intuïtivament accessible, no presentaré tota la llista al principi de l'article, sinó en l’ordre que dicta la història. Pel lector que gaudeixi de curiositat, la llista apareixerà a baix una mica apartat de l'article.


Començo amb els dos verbs provinents del francès:


Use, try


Reconeixeràs la paraula Use perquè sorgeix de l'antic francès provenent del llatí. Té versions semblants en català, castellà, francès i italià.

La segona paraula Try, que mereixeria el seu propi article per a la complexitat dels seus orígens, prové de l'Anglo-francès. En Middel-English volia dir "sotmetre a judici" i és l'origen de la paraula anglesa TRIAL, que vol dir judici. Abans d'això ningú realment sap d'on ens ha vingut perquè no existia a l'antic francès, només a l'Anglo-francès.


Quina diferència hi ha entre l'Antic francès i l'Anglo-francès?


Referent al naixement de l'Antic francès, aquest va sorgir pel contacte entre l'idioma dels invasors Francs amb el llatí mutat dels gauls romanitzats al segle V, quan els Francs es van adonar que l'imperi romà havia retirat les seves legions dels límits dels seus territoris.


Els manuscrits sobreviscuts ens permeten afirmar que l'antic francès ja existia com a idioma escrit des del segle vuit. Va ser un dels idiomes amb més prestigi a l'Europa medieval. Va ser la llengua materna dels reis d'Anglaterra des del 1066 fins a la mort d'Henry IV l'any 1413, durant quatre segles, perquè durant molt de temps els reis d'Anglaterra no parlaven la versió corrent d'anglès, que va ser l'idioma dels pobres, els desplaçats i els conquerits.


L'Anglo-francès va néixer després de la invasió d'Anglaterra per part de Guillem el Duc de Normandia, més tard rei d'Anglaterra. Després de guanyar la batalla de Hastings l'any 1066, Guillem es va instal·lar al tron d'Anglaterra, va confiscar les terres dels nobles anglo saxons i les va entregar als seus generals de diverses parts de França. Els generals parlaven els seus dialectes regionals d'Antic Francès. L'Anglo-francès, o l'Anglo-norman, és el dialecte que va sorgir arrel d'aquesta conquesta per la mateixa necessitat de parlar entre ells, els nous nobles francesos i els paisans conquerits que només parlaven l'Anglo-saxò.


El topònim "Normandia" vol dir la terra dels homes del nord. La terra dels "north men". Com Normandia va ser el lloc de vikings cristianitzats, la guerra del 1066 va ser una pròrroga d'una guerra que va començar tres-cents anys abans, a finals del segle vuit, amb la invasió d'Anglaterra pels vikings, el motiu pel qual existeixen aquestes tres paraules a l'idioma:


Get, Want, Call


Tots tres verbs provenen del nord antic, l'idioma que parlaven els vikings en el moment de fer la guerra amb els reis d'Anglaterra, una època que va començar l'any 793 dC, uns tres segles abans de la invasió d'Anglaterra pels descendents dels Vikings a Normandia. Aleshores els vikings van colonitzar una part de l'illa i el nord antic acabà adquirint molta influència en la formació de l'idioma. Una de les paraules més usades, THEY, prové també del nord antic. La paraula més emprada en tot l'idioma, THE, també és originària d'allà.


Be, have, do, say, make, go, know, take, see, come, think, look, give, find, tell, ask, work, seem, feel, leave


Els verbs que queden, vint, provenen de l'anglosaxó, també anomenat anglès antic, o Old English. Els qui parleu l'anglès fa anys els reconeixereu immediatament. Per aquests, els qui en un inici vau aprendre l'idioma, segur que va haber un moment en el qual aquestes paraules semblaven estranyíssimes ja que no podieu intuir els significats fent servir els idiomes romànics com a referència.


Aquests verbs són curts perquè amb els segles es van anar perdent les seves declinacions. En les versions originals dels verbs en anglosaxó tots aquests verbs tenien dues o tres síl·labes. El verb anglosaxó( beon) es va convertir a BE, (habben) a HAVE, (seien) a SAY, (tocan) a TAKE...


D'aquesta llista de vint verbs de l'anglosaxó, tan curtes perquè van perdre les seves conjugacions al final, uns setze verbs són irregulars i quatre són regulars.


Aquests quatre són regulars: look, ask, seem, work.


Un verb irregular no és només un verb regular que ha sobreviscut a una versió anterior de l'idioma, sinó que també ha sobreviscut al canvi perquè la gent no estava disposada ni a canviar ni a modificar paraules que utilitzaven amb molta freqüència. Les paraules més emprades tendeixen a resistir-se al canvi. Per això hi ha tants verbs en aquesta llista que són irregulars.


Hi ha dos motius principals pels quals l'anglès va perdre les declinacions dels seus verbs. En el mateix moment en que els sacerdots de les esglésies escrivien els Anglo-Saxon Chronicles i els poetes cantaven Beowulf a les tavernes en anglosaxó perfecte, la majoria de la població era analfabeta. Quan l'imperi romà va caure al segle cinc, els invasors – els juts, els saxons i els angles – que van prendre el poder eren una minoria. Es van apoderar de les terres, però la gent que vivia allà no parlava l'idioma dels seus amos. No hi havia escoles d'idiomes ni acadèmies. No hi havia escoles públiques. La majoria de la gent parlava malament i no tenien contacte amb l'idioma escrit perquè no podien llegir. Aquesta situació va provocar una desviació entre l'anglosaxó escrit i l'anglosaxó parlat. Mentre la gent continuava parlant malament, els sacerdots continuaven escrivint històries.


El segon factor va ser la invasió d'Anglaterra per part de Guillem el Conqueridor de Normandia l'any 1066. Els francesos del nord de França es van imposar sobre l'administració de l'illa. L'anglosaxó va deixar de ser un idioma escrit i la gent el parlava per què l'altre ho entenia, i això volia dir deixar d'utilitzar els elements que l'altra gent no sabia: com les conjugacions dels verbs i les declinacions dels substantius. Aquest malparlar es va convertir, a poc a poc, en l'anglès que parlem avui en dia, amb tant de prestigi.


Finalitzo amb una reflexió per a l'estudiant d'anglès que aprèn els vint-i-cinc verbs més usats. Quan estudies un idioma, pots aprendre paraules, com a vocabulari, que la gent només fa servir de tant en tant. O pots apropar-te a la tasca d'aprendre l'idioma com un aventurer intentant desxifrar un codi secret, com un hacker. Per desxifrar els codis secrets, fem ús de l'estadística i les lletres més freqüents. Dit això, aquests verbs són necessaris per hackejar l'anglès i, probablement, qualsevol idioma, ja que els vint-i-cinc verbs més emprats en un idioma tendeixen a ser els més utilitzats en tots els idiomes. Ara, la llista:



1. Be, d. anglo-saxò beon – ser/estar

2. Have, d. anglo-saxò habben – tenir, haver

3. Do, d. Anglo-Saxò don – fer

4. Say, d. Anglès Mitjàna Seien i d. A.S. secgan - dir

5. Get, d. Nordic Antic geta – agafar, contestar, arribar

6. Make, d. Anglo-Saxò macian – fer, fabricar, crear, elaborar, posar-se a fer

7. Go, d. Anglo-Saxò gan - anar

8. Know, d. Anglo-Saxó cnawan – saber, conèixer

9. Take, d. anglo-saxò tacan – agafar, percebre, interpretar

10. See, d. anglo-saxò seon – veure, entendre

11. Come, d. anglo-saxò cumen - venir

12. Think, d. anglo-saxò thencan – pensar, opinar

13. Look, d. A.S. locian – buscar, mirar

14. Want, d. N.A. vanta - voler

15. Give, d. A.S. giefan – donar

16. Use, d. Francès Antic user – utilitzar

17. Find, d. A.S. findan - trobar, interpretar

18. Tell, d. A.S. tellan – explicar, dir

19. Ask, d. A.S. ascian – demanar, preguntar

20. Work, d. A.S. worc, weorc – treballar, funcionar

21. Seem, d. A.S. seman – semblar

22. Feel, d. A.S. felan - sentir

23. Try, d. Anglo Francès trier - intentar

24. Leave, d. A.S. leafan - sortir

25. Call, d. N.A. kalla – anomenar, dir


0 comments

Kommentare


bottom of page