La festa de Halloween es va exportar als Estats Units des d'Irlanda i Escòcia. Els inicis de la festivitat de Halloween es remunten als Estats Units al segle XIX, en el moment on els irlandesos emigraven cap a terres Americanes en massa per a escapar de la fam i la pobresa de la seva terra d'origen. Aquesta emigració se situa als voltants de l'any 1840 s.
Samhain era l'última nit de l'antic calendari cèltic. El mateix nom Halloween connota "Holy night" - Nit sagrada. La festa durava dos dies, des de la nit del 31 d'octubre fins al vespre de l'1 de novembre. Per als celtes, la nit de Cap d'Any era el 31 d'octubre i el primer dia de l'any nou, el que avui en dia coneixem com el dia de Tots Sants, l'1 de novembre.
Els celtes eren un poble de l'Edat de Ferro. En temps antics, els celtes que van arribar cap al 1200 aC a Europa (i cap al 900 aC a la península Ibèrica) eren un cert nombre de pobles interrelacionats entre si que habitaven a l'Europa central. Es trobaven a Itàlia, França, Espanya, Àustria, Irlanda, Gal·les, Anglaterra i Escòcia.
La festa cèltica del Samhain se celebrava el vespre del 31 d'octubre. Així doncs, podem afirmar que aquest dia com a festivitat té una antiguitat de més de dos mil anys.
En el Samhain, els celtes creien ferventment que la porta que dividia el nostre món del món dels difunts s'obria aquella nit. Es reunien al voltant de les fogueres, oferint sacrificis i en general homenatjant als morts. Creien que al Samhain, les persones vives i els esperits morts es podien barrejar i reunir-se al mateix món. Era una manera d'apaivagar els membres de la família que tornaven.
Fora de les cases, les famílies deixaven ofrenes davant la porta o al llindar de les escales per tal de prevenir la ira dels esperits si no volien que les ànimes traspassessin la porta de casa seva. Per a intimidar als esperits i a l'hora mantenir-los al seu lloc, la gent es vestia amb pells d'animals ferotges i utilitzava cendres per a maquillar-se el rostre.
Aquella cultura pensava que si els esperits dels morts no estaven contents amb el menjar que els havien preparat, tornarien com a espectres venjatius. Aquest és l'origen de la frase "Trick or treat." Suggereix, dona'm alguna cosa o et seré un problema.
A la meva època, és a dir quan era petit cap als anys vuitanta, a vegades els nens deixaven sacs d'excrements encesos amb foc a les portes de les cases que no donaven llaminadures. L'amo sortia per a apagar el sac amb el seu peu, i ens podem imaginar el que succeïa després ... -. També els nens del barri de Chicago cantàvem aquesta cançó, cal dir amb un toc entremaliat i amenaçador:
"Trick or Treat, smell my feet. Give me something good to eat. If you don't, I don't care. I'll pull down your underwear." / "Trick or Treat, oloreu els meus peus. Dona'm una cosa bona per a menjar. Si no ho fas, no m'importa. Et baixaré els calçons".
Aquesta cançó innocent i divertida que a voltes em transporta a la meva infància als Estats Units, sense ser-ne conscient, ja es remuntava al simbolisme original, representant així els esperits venjatius dels nostres difunts. Espectres inquiets i amoïnadors que feien entremaliadures.
Però deixant enrere la meva infància i tornant a la història. Al segle IX, l'església ja va pretendre combinar el paganisme i el cristianisme. L'any 1000 dC, van designar l'1 de novembre com el dia de Tots Sants. Així doncs, podem confirmar que la festa de Tots Sants és posterior al Halloween. També el Dia dels Morts, a Mèxic, que no va començar fins sis-cents anys més tard.
A l'edat mitjana, a països com Irlanda o Escòcia, es pot situar la tradició on els adolescents podien anar de porta a porta la nit del 31 d'octubre, fingint ser els familiars difunts i d'aquesta forma rebien menjar sempre que no creuessin el límit de la porta de la casa. Aquesta pràctica s'anomenava "guising" i es permetia només una nit a l'any: la nit del 31 d'octubre.
Els caramels fan referència als fruits de la tardor, al menjar disponible després de la collita d'estiu. Més que dolços, el que la gent oferia eren els fruits que celebraven, sigui menjar (la collita) o monedes (la collita de la collita), la recompensa que s'utilitzaven per defugir els mals temps, la fam i la mort. Els fruits de la collita guanyaven temps i esquivaven la malaurança.
A la dècada del 1840 va arribar la foscor i el caos. No hi havia fruites de la collita, ni diners, i els irlandesos morien de fam. Entre l'any 1845 i 1851 la gana va provocar al voltant d'1 milió de morts a Irlanda. Un altre milió va emigrar a altres països. Entre la mort i l'emigració, Irlanda va perdre un 25 per 100 de la seva població. Va ser un dels èxodes més gran de població que compta la història. En alguns pobles rurals d'Irlanda hi va haver una pèrdua de fins al 70 per 100 de la seva gent: unes 7 persones de cada 10 van emigrar d'una manera o altra.
Però alhora els Estats Units van guanyar gairebé 1,5 milions d'irlandesos que van portar amb ells els seus costums, tradicions.
Pels irlandesos que van sobreviure, segurament tenien un respecte molt gran pel Samhain i pel sentit darrere de la festa quan van arribar als Estats Units dins els vaixells anomenats vaixells de taüt, on un addicional 30 per 100 de la gent moria en el camí cap al nou món.
Uns vuitanta anys després de l'arribada de Samhain als Estats Units, cap als anys vint, bromes entre els adolescents americans van arribar a ser tan problemàtiques que la festa es va convertir en part de la comunitat. Els pares sortien amb els seus fills i vigilaven el carrer per a prevenir focs, "pranks" perillosos i vandalisme. D'allò va cobrar la seva forma actual, de pares vigilant els carrers mentre els seus fills van de casa a casa per a recollir les seves llaminadures.
Samhain ha tornat a Espanya disfressat d'una festa americana. Però no ens confonem, els romans que van arribar a Espanya després de la segona guerra púnica l'any 201 aC ja van trobar una península d'Ibers i Celtes, que celebraven, segurament aquesta festivitat.
És curiós, tot i que els seus orígens en gran forma s'hagin quedat en l'oblit i la majoria dels que celebren Halloween no coneixen realment el simbolisme que amaga aquesta nit. Els nens continuen sense travessar la porta de les cases.
Comments