top of page
Writer's pictureJeffrey Brian Flood

El passat senzill



No com el present simple, el passat simple no implica la idea de la repetició d'un acte. Es refereix a un succés singular i discret, com un punt en una línia temporal. Per suggerir el concepte de la repetició, s'ha d'afegir USED TO per parlar dels hàbits que ja no es tenen, o WOULD per suggerir la rutina.


Yesterday I went to the store. = Ahir vaig anar al supermercat.


Per utilitzar el passat simple, no cal que el marcador de temps sigui del passat. Pots combinar el passat simple amb el de l'adverbi de temps, "avui":


Today I went to the store. = Avui he anat al supermercat.


Només cal que el succés sigui al passat. No com en català, pots fer servir el passat amb marcadors de temps amb els quals hauries d'utilitzar el present perfecte.


Aquest matí he anat al supermercat. = This morning I went to the store.


En català has d'emprar el present perfecte per qualsevol succés que sigui després d'ahir; és a dir, en català es considera el present qualsevol succés que sigui d'avui. A l'anglès és qualsevol succés tancat que va passar abans d'aquest moment.


En aquest sentit, en l'anglès britànic l'ús del passat simple s'assembla més al català que l'ús de l'anglès americà. En anglès britànic és més freqüent dir,


I've gone to the store today.


Mentre a l'anglès americà,


I went to the store today.


En general l'anglès americà fa més ús del passat simple que del present perfecte quan es parla del que ha passat avui.


Al contrari del que suggereix el seu nom, els temps verbals nomenats "senzills" són els més complexos de l'idioma, estructuralment. Com les frases del present simple, el verb auxiliar s'omet amb afirmacions i s'inclou obligatòriament amb negacions i interrogacions.


I liked it.

I didn't like it.

Did you like it?


No com en el present simple, per algun motiu el –s tan famós i que tendeix a confondre tants alumnes quan estan aprenent el present simple, no apareix al passat. És a dir, l'estructura del passat és constant malgrat la persona de la frase. Al present, per exemple, seria,


She goes to school.


Al passat.


She went to school.


No és,


She wents to school.


Semànticament, el passat simple és cent per cent diferent del present simple. Mentre el present simple no es refereix a qualsevol succés en concret, només a la presència d'una freqüència que és gairebé atemporal, el passat simple sí que es refereix no a freqüències, però sí a un succés concret. Semànticament, no poden ser més diferents.


She goes to school, = Ella va al col·legi en general, amb regularitat (plural).

She went to school. = Ella va anar al col·legi en algun moment del passat (singular).


On els dos temps verbals s'assemblen, és en l'estructura de les seves frases en totes les polaritats. No sé per quin motiu l'anglès és així, però sé molt bé que tantes contradiccions no faciliten el seu ensenyament. T'ho dic des de l'experiència. El present simple es refereix a molts moments. El passat simple, només a un moment. Sí, és confós, però és el que hi ha.


Per parlar en passat ens ajuda poder distingir entre un verb regular. És d'ajuda, però no és necessari. El que pots fer és donar per descomptat que cada verb és regular, i després escoltar la gent mentre et corregeixen indirectament per repetir correctament el que has dit. Tingues en compte que la part irregular només apareix amb la polaritat positiva. Amb les polaritats de negació i interrogació s'empra l'infinitiu. Es pot aprendre orgànicament només evitant la forma d'afirmació. A partir d'això, pots suposar que qualsevol verb que tingui dues síl·labes o més és regular.


Tant en el passat simple com en el present simple, sí que s'inclou el verb auxiliar amb polaritat positiva quan es vol emfatitzar o expressar la ironia.


She does go to school. = Ella va al col·legi, en principi, però realment no està allà.


She did go to school. = Ella va anar al col·legi, en principi, però només el seu cos estava allà, de veritat.


Tant en el present com en el passat, incloure el verb auxiliar dins de la forma afirmativa és com dir un PERÒ contundent al final de la frase.

0 comments

Comentários


bottom of page