Un adjectiu és una paraula que diu alguna cosa sobre un substantiu. El mot adjectiu prové del llatí i ha passat del francès antic a l'anglès. El mot adjectivus va ser el participi de adicere, que en llatí volia dir "tirar cap a alguna cosa," que suggereix el concepte de la guerra i de les armes. Potser és perquè l'adjectiu, més que qualsevol altre tipus de paraula, s'utilitza per a valorar si alguna cosa és bona o dolenta. És com tirar una fletxa.
Com es podrà veure al final d'aquest article, també els adjectius s'empren com a armes per fer guerra contra les qualitats de les persones que no ens agraden.
La primer part del mot adicere, -ad, també existeix a l'anglès com "add", que vol dir, "sumar" o "afegir a...".
Amb aquest ús de la paraula té sentit el seu origen, perquè amb els adjectius pots afegir d'una forma additiva, o acumulativa, la informació sobre alguna cosa.
The car was red, fast and cheap.
Normalment, l'ús d'un adjectiu en qualsevol idioma suggereix que el substantiu es destaca d'altres objectes del mateix tipus.
Un viatge llarg = a long journey
Aquesta frase diu que el viatge per aquesta persona serà més llarg del que són normalment els viatges. El fet de ser llarg el destaca dels altres viatges.
Un home alt = A tall man
Aquesta frase vol dir que aquest home sembla més alta del normal. Si ets en un país on la gent és més alta que el normal, és menys probable que diries això sobre algú precisament perquè és normal. Més aviat diries,
És un home baixet. = He's a short man.
Per referir-te a algú amb una altura normal que viu en un país amb gent molt alta.
No com en castellà o català, els adjectius en anglès es col·loquen abans del substantiu en comptes de després. Per començar a parlar l'idioma, l'alumne s'ha d'acostumar a pensar al revés; és a dir, ha d'aprendre a actuar en contra dels seus hàbits de pensament.
A la frase que fas, no cal que l'adjectiu es col·loqui abans d'un substantiu, però de totes formes es referirà a un substantiu per implicació inclòs si el substantiu s'omet. Aquest forma de presentar l'adjectiu s'anomena adjectiu predicatiu.
He is happy. = Ell està content.
En aquests casos els adjectius es refereixen a l'assumpte de la frase. En aquests casos nomenen el compliment, perquè afegeixen informació sobre l'assumpte.
She is happy. = Ella està contenta.
Com es pot veure, en anglès els adjectius no varien segons el sexe del substantiu que el qualifiquen. No existeix la paraula "happya". És molt probable que un parlant natiu anglès ho diria a algun parlant castellà o català, això fa que els adjectius en anglès siguin molt més senzills, però no és precisament així des del punt de vista d'algú que aprèn l'anglès. Per aquesta persona, és un altre factor que pot conduir a creuar-se els cables al moment de parlar, perquè és un altre pensament al seu cap que va en contra del seu pensament habitual. No hi ha adjectius masculins ni femenins. Mai es canvien amb el gènere del substantiu.
Tampoc es canvien amb la singularitat o la pluralitat dels substantius.
Elles estan contentes. = They are happy.
Ells estan contents. = They are happy.
He is a happy man. = És un home content.
She is a happy woman. = És una dona contenta.
Cada adjectiu té la implicació d'anormalitat.
You have a big head.
Pots respondre,
My head is normal.
Aquesta excepcionalitat és el motiu pel qual no hi ha molts adjectius per descriure les qualitats de ser normal. També és el motiu pel qual qualsevol contradicció d'una proposició que conté un adjectiu ha de referir-se a l'altre extrem, o a normalitat. Si algú diu,
Youhave a big head. = Tens un cap gran.
Pots respondre,
All heads seem big compared to yours.
És aquest fet de sempre referir-se a un atribut que vols premiar o castigar. Els adjectius s'utilitzen per condicionar la vergonya a l'altre. La vergonya només s'aplica a les formes les quals ens destaquem, sigui per bé o per mal. Per aquest motiu els adjectius tendeixen a referir-se a motius de sentir la vergonya, o als motius de sentir l'orgull.
D'ençà que som molts petits els adjectius condicionen elsnostres valors, sobretot els adjectius que tenen a veure amb els nostres cossos, la nostra intel·ligència o la nostra conducta. Traspassen els valors de la cultura als nostres caps.
I'm fat. I'm slow. I'm sluggish.
Don't be mean. Don't be stupid.
Seria absurd dir, per exemple,
Don't be intelligent. Don't be handsome. Don't be educated. Don't be interesting.
Peró si té sentit dir,
Don't be stupid. Don't be ugly. Don't be ignorant. Don't be boring.
I si és així, els adjectius han tingut èxit amb tu també. Pot ser que estar avorrit vulgui dir que t'interessen temes que a l'altra gent no l'interessen pas, i per això tens algun avantatge. El llenguatge seria un exemple. Ser ximple pot ser bé perquè et fixes en el senzill en comptes del complex. Ser lleig pot donar empatia als altres o que et fixes més bé en cultivar una actitud bona cap a la vida, o que no apostes en l'opinió dels altres per estar bé. Ser ignorant, o maleducat, pot dir que navegues per la vida pensant en tu mateix. La vida no és tan senzilla com els adjectius ens fan creure.
Comments