Els pronoms assumptes són: I, YOU, HE, SHE, IT, WE, THEY.
Qualsevol frase que es diu en qualsevol idioma s'ha de tenir en compte la perspectiva del parlant relacionat amb el tema que s'està parlant.
Si parlo de mi mateix, dic "I". Si parlo de la persona que m'escolta, dic "you". Si parlo d'algú que no soc jo ni la persona que m'escolta, parlo amb la tercera persona HE, SHE, IT o THEY.
Tot i ser un misteri, normalment quan un nen o qualsevol alumne d'anglès sap manipular aquestes paraules, comença sorprenentment a parlar.
Els pronoms assumptes formen la base de l'idioma. Ells ens diuen com funciona el sistema de gènere (biològic). Ens diuen com funcionen els idiomes en general, cadascun amb el seu sistema de persona. Són la base dels altres pronoms en anglès, els quals es deriven d'aquestes paraules.
Com en el llatí, l'anglosaxó tenia un sistema de casos. Es declinaven els substantius per a definir la relació del substantiu amb el verb. Actualment, com en l'alemany, els substantius i els pronoms es declinen. Els pronoms assumptes s'originen del cas nominatiu de l'anglosaxó:
Ic, thú, hé, héo, hit, thee (vosaltres), wé, hí
Els pronoms assumptes formen part dels elements necessaris per a generar la parla. En si mateix no donen l'habilitat de parlar, però la parla sense ells seria tan incoherent com parlar en català sense cap canvi en la finalització del verb:
- Netejar l'armari?
- Què? Qui?
- Tu netejar l'armari?
D'aquesta manera podem veure que l'anglès modern no té cap forma de "vosaltres" – només "tu". Algunes versions de "vosaltres" existeixen en versions regionals de l'idioma. Al sud dels Estats Units, per exemple, diuen, "y'll", contracció de "you all". A Nova York, a vegades, diuen "Youse".
L'anglosaxó tenia una versió de vosaltres, com en castellà o en català, però es va perdre en l'idioma per sempre després dels tres-cents anys de silenci degut a la invasió d'Anglaterra per Guillem el Conqueridor l'any 1066, quan l'anglès va deixar de ser un idioma escrit.
Els pronoms assumptes es donen en el sistema de gènere. L'anglès no té cap sistema de gènere gramatical. El gènere dels substantius es determinen pel sexe biològic del substantiu.
La paraula "it" no existeix en català ni en castellà. S'empren per a referir-se a conceptes, animals, idees, objectes, situacions, per parlar del temps que fa, per identificar gent al telèfon o a la porta, malgrat el sexe biològic de la persona.
La paraula "they" ens va arribar del nòrdic antic, l'idioma dels vikings. Es relaciona amb les paraules "this, that, these, those", "the", "their", "them". En català es tradueix com "Ells, elles". "They" pot referir-se a homes, dones o coses si formen una pluralitat. És totalment neutre.