Un verb es nom "stative" quan no pot aparèixer en un temps verbal progressiu, o perquè és massa abstracte per observar o perquè no té cap temporalitata què pots assignar un principi i un fi. Alguns exemples dels verbs estatius són:
Like, love, seem, prefer, fit, see, belong, own, cost, weigh ...
Els verbs estatius no es refereixen a estats. Aquesta és una definició tan mal construïda que manca de sentit: sobretot perquè qualsevol frase a l'indicatiu es refereix a un estat sigui un verb estatiu o no. La frase,
It's snowing.
Es refereix a l'estat de nevar. És un estat en progrés que es pot afirmar directament. Cada verb es refereix a un estat o no podria ser veritat.
Normalment es divideixen en cinc o sis categories:
1. Sentiments
2. Sentits
3. Possessió
4. Pensaments, Opinions
5. Mesures
La possessió o el fet de ser propietari, són relacions lingüístics, legals i socials. Pots deduir aquesta relació segons el comportament d'algú o segons un document, però no pots veure la relació en si, perquè no té cos físic.
Per això els mots que defineixen aquesta relació - OWN, BELONG, HAVE – són verbs estatius. No podem veure aquestes accions amb els nostres cinc sentits, malgrat que podem deduir aquesta relació amb l'evidència que ens donen els nostres sentits.
Altres verbs estatius tenen cos fisic però no es poden observar perquè són dins del cervell.
La categoria de pensaments i opinions es refereixen a l'àmbit de l'actitud d'una persona cap a algun altra persona o cap a una cosa, o cap al si mateix. Podem veure els resultats d'aquestes actituds, però no podem veure l'actitud en si mateix.
Believe, guess, recognize, mean, like, love, hate, forget, agree, depend, deny, concern
Els verbs estatius són interessants perquè tendeixen a transcendir idiomes especifics: No pots dir en l’anglès, "I’m preferring A", i tampoc pots dir en català, “Estic preferint A.”
Només pots deduir la relació PREFER/PREFERIR en base a altres actes.
Com és gairebé impossible, o que no val la pena, deduir el principi i el fin de alguna cosa que no pots observar directament, tampoc apareixa facilment en el present perfecte. Es pot observar evidencia de que algú tingui alguna preferencia, però el verb PREFERIR es refereix a un fenomen psicologic que només es pot observar indirectament.
De tots els verbs estatius, potser el més interessant per a la majoria de la gent és el sigüent:
Love
Si alguna vegada t’has preguntat quines avantatges tingui estudiar la gramatica, ara és el moment d’llegir amb compte.
Tothom a la seva vida s’ha preguntat alguna vegada: “Li estimo? M’estima a mi?” Sembla que mai hi ha una resposta certa a aquesta pregunta.
Només ens podem preguntar i cercar l’evidencia dins de la nostra ment, si ens preguntem si estimem a algú; o, en canví, podem observar el comportament de l’altre persona si ens preguntem si aquesta persona ens estimi.
LOVE (anglès), ESTIMAR (català), AMAR (castellà), QUERER (castellà), son verbs estatius.
Això vol dir que no es pot observar l’amor directament. No es percep com un raig de llum sortit dels ulls de l’altre. Com el verb PREFERIR, es algo que es pot deduir en base a altres verbs que es pot utilitzar al presente continuu; és a dir, només a través dels verbs que no són estatius, o l'evidencia.
M’estima a mi? Què fa?
LOOK, TOUCH, BLUSH, WIDEN, SMILE, CALL, CONTACT, SHUDDER
Estimo a ella? Quins pensaments tinc? Quines sensacions?
MISS, LOOK FORWARD TO, HURT, OBSESS, IDEALIZE, FEEL FULL, THINK, IMAGINE
L’amor només pot ser probable si alguns condicions són satisfetes. Arriba a ser cada cop més probable quant més atributs hi ha (i només amb aquesta definició). Si vols tenir la certeza, hauries de fer servir la teorema de bayes de la teoria de probabilitat.
Com sabem que algú té alguna preferencia? Pel que fa: senyala. També és aixì amb l’odi (un verb estatiu), i l’amor. Pel que fa. És aixì amb els verbs estatius. Només sabem, o creure que sabem, pel que fa.
Comments